El Premi

Baluard de la història local i comarcal, el Premi Iluro és un estímul i un valuós referent. El certamen ha enfortit la seva vinculació amb el territori, com a testimoniatge rigorós de la història i les seves fonts, amb una producció extensa i fonamental que abasta totes les èpoques.

En el curs dels més de seixanta anys, n’hem vist els fruits. Més de vuitanta llibres publicats i més de cinquanta historiadors que han deixat la seva empremta en l’objecte de les recerques. El Premi Iluro, amb el guiatge de rellevants personalitats de les lletres catalanes, ha aconseguit, sens dubte, que el Maresme sigui una de les comarques més historiades del país. Un esforç considerable i un camí ben traçat per reconstruir el passat i projectar el futur.

Més de vuitanta títols publicats

El Premi Iluro, instituït quan la cultura del país maldava per assolir la seva normalitat, esdevingué una iniciativa capdavantera que, pas a pas, anà vertebrant una important producció editorial: entre premis i accèssits, més de vuitanta títols publicats.

Els llibres del Premi Iluro són un instrument valuós de consulta i una font inesgotable de continguts. Des del poblament romà i la fundació d’Iluro, les troballes i jaciments arqueològics i l’epigrafia romana del Maresme, a la història més propera del segle XX, la que parla de les Mataro Potatoes i el cooperativisme agrari, la història dels conflictes laborals i el sindicalisme en el tèxtil.

També tracta dels fets de la segona república i les trifulgues dels anys trenta i la guerra civil. La revolució del vapor i les fàbriques mataronines, l’economia de Calella, i la societat de Vilassar en el XVIII i la seva industrialització en el XIX…

Les obres del Premi Iluro aporten dades i notícies substancials dels temps més reculats del cristianisme i l’art religiós a les parròquies de la comarca. Del pas de l’edat Mitjana a l’edat Moderna. De l’aprofitament i abastament dels recursos hídrics, l’aigua, les sequeres, les inundacions, la pesta…

Alguns treballs també parlen de nissagues de la comarca que conformen petites nobleses. Les maneres de fer del Consell de la Universitat en el segle XVI, els comerciants, mercaders, pagesos, mariners i nobles que constituïen la societat del XVII, els efectes de la immigració francesa… El Premi també il·lustra el discurs testamentari, l’ensenyament i els nivells d’alfabetització, els avantpassats que van emigrar a Cuba, el creixement de la ciutat a cavall del lliure comerç i el tràfic marítim. Els grans mestres velers i constructors navals, la matrícula de mar i el comerç amb Amèrica, la guerra napoleònica…

Hi ha estudis sobre la producció literària dels clergues mataronins o residents a la ciutat en el XVIII, o biografies de catalans il·lustres com Josep Puig i Cadafalch i mataronins de pro com Thos i Codina en l’apogeu de la Renaixença, o l’escolapi Jacint Feliu, una peça fonamental perquè l’Escola Pia trobés el seu lloc en la societat liberal moderada.

El Premi també s’ocupa de la història recent i del món de l’art. El jurat ha distingit la monografia més completa sobre Eduard Alcoy i la seva obra, en especial la intensa i prolífica etapa mataronina.

Estudis diversos han recuperat de les hemeroteques els mitjans de premsa escrita i les publicacions periòdiques més reculades en el temps, incloent aquella Costa de Llevant, el setmanari de Canet de Mar difós a tota la comarca.

Al llarg de més de 50 anys, cal valorar també la qualitat de molts accèssits. El certamen ha obert noves vies d’investigació i ha permès descobrir petites joies de la literatura. El millor exemple el tenim amb l’antològic memorial dels pescadors i els peixos, 300 anys de tradició marinera al nostre litoral, el llibre de Xavier Mas que recull les impressions i vivències de Francesc Isern, un personatge de Canet de Mar, de la casa coneguda per can Peix. L’escriptor Joan Triadú, l’any 1995, en va fer una elogiosa ressenya a “Serra d’Or”, tot dient que l’obra fa pensar que s’haurien de crear universitats que atorguessin doctorats en el coneixement de la pràctica d’un ofici.

D’aquest llibre, se’n va fer una segona edició, com també, se’n va fer una nova edició, substancialment ampliada, del llibre de Joaquim Llovet, “Mataró, 1680-1719: El pas de vila a ciutat i a cap de corregiment”.