Premi Iluro 2017 – 59a convocatòria
El jurat de la 59a convocatòria del Premi Iluro de Monografia Històrica va declarar desert el premi d’enguany en un acte celebrat a l’Ateneu de la Fundació Iluro.
El veredicte del jurat de la 59a convocatòria del Premi Iluro de Monografia Històrica, convocat per la Fundació Iluro, es va fer públic el dimecres passat a la nit a l’Ateneu, amb una sala totalment a vessar.
L’acte, celebrat a l’Ateneu de la Fundació Iluro, a la Riera 92 de Mataró, va estar presidit per l’alcalde de Mataró, David Bote Paz, i el president de la Fundació Iluro, Pere Carles i Subirà.
En les seves paraules d’obertura, Pere Carles va fer agraïment a Joaquim Pera i Isern que acaba enguany la seva tasca com a membre del jurat del Premi Iluro, i un sentit record a l’historiador Joaquim Llovet, traspassat l’agost d’aquest any, guanyador de 6 edicions del Premi Iluro de Monografia Històrica.
El Premi Iluro és una de les iniciatives culturals més rellevants per a la Fundació, que ha apostat sempre per mantenir el seu rigor i essència acadèmics.
Gràcies a la Fundació Iluro, des de fa 3 anys les obres de la col·lecció de llibres publicats, que a hores d’ara sumen 81, estan disponibles per a la seva consulta en format digitalitzat, en obert, a través de la pàgina web www.premiluro.cat.
La Fundació Iluro ha volgut, per tant, combinar la continuïtat del premi amb la seva accessibilitat, potenciar-ne la divulgació i seguir mantenint el rigor acadèmic i el nivell científic del guardó.
Des de l’any passat, hi ha incorporat nous elements, com el canvi d’emplaçament de l’acte de proclamació del veredicte, que actualment es realitza a l’Ateneu per poder-lo acompanyar d’una exposició.
Exposició a l’Ateneu: “Joaquim Coll i Regàs. L’home i la casa”
Pere Carles també va destacar la tasca de la Fundació Iluro en la commemoració de l’any Puig i Cadafalch i, a la vegada, la culminació de la primera fase de restauració, recentment guardonada a la 5a edició de la Mostra d’Arquitectura del Maresme, i la reobertura al públic de la casa Coll i Regàs, l’exposició, que estarà oberta fins al 19 de novembre, s’ha dedicat a “Joaquim Coll i Regàs. L’home i la casa”.
Pel que fa a la casa, l’exposició presenta al públic, per primera vegada, un llum i una arquimesa originals pertanyents al mobiliari original, que la Fundació Iluro ha recuperat i restaurat, i que posteriorment s’exhibiran a la casa Coll i Regàs.
També mostra peces ceràmiques amb relleu originals de la façana de carrer, vitralls originals utilitzats a la planta baixa i un conjunt de trepes i motllo originals dels terres hidràulics que decoren la casa Coll i Regàs.
D’altra banda, gràcies a la recuperació de l’arxiu familiar i als contactes de la Fundació Iluro amb la família, s’exhibeixen diversos objectes de la seva propietat, com el document commemoratiu de la col·locació de la primera pedra de la casa o un mirall amb les inicials de Joaquim Coll i Regàs.
També s’exposen diversos documents que il·lustren la trajectòria personal i professional de l’industrial mataroní, com els que fan referència a la institució d’una sala d’hidroteràpia a l’hospital de Mataró, diverses “cartilles” d’ajut social per malaltia i maternitat a treballadors i treballadores de la seva fàbrica tèxtil, o documents relacionats amb el seu pensament i religiositat i amb una audiència apostòlica amb el papa Lleó XIII de l’any 1898.
Conferència de Clara Mas i Casals, rebesnéta de Joaquim Coll i Regàs: “Joaquim Coll i Regàs a partir de documents inèdits”
La proclamació del veredicte del jurat va anar precedida de la conferència Joaquim Coll i Regàs a partir de documents inèdits, a càrrec de Clara Mas i Casals, gestora cultural, doctoranda en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona i rebesnéta de Joaquim Coll i Regàs, que, arran de la recuperació de l’arxiu familiar, està realitzant una recerca històrica sobre la figura del seu rebesavi, la seva família i la seva tasca com a empresari tèxtil mataroní.
La conferència va il·lustrar el perfil humà, la família, la feina, el context històric, la religiositat, el compromís social i els reconeixements que l’empresari va rebre en vida.
Proclamació del veredicte
A la 59a convocatòria del Premi Iluro, i de conformitat amb les bases del certamen, s’hi havien presentat dos treballs, els títols dels quals són, per ordre de recepció:
- Testimoni d’importacions al temps antic
- Puig i Cadafalch periodista
El Jurat del premi, integrat pels Drs. Josep Maria Fradera i Barceló (Universitat Pompeu Fabra), president; Joaquim Pera i Isern (Universitat Autònoma de Barcelona); Flocel Sabaté i Curull (Universitat de Lleida); Xavier Torres i Sans (Universitat de Girona); pel Sr. Alexis Serrano Méndez (Arxiu Comarcal del Maresme); i per la Dra. Roser Salicrú i Lluch (Consell Superior d’Investigacions Científiques), representant de la Fundació Iluro i secretària, amb veu però sense vot, es va reunir a Barcelona el 10 de novembre.
I, després d’avaluar els treballs presentats d’acord amb les bases que regeixen la convocatòria, va considerar que cap de les obres presentades reunia els requisits que s’hi exigeixen.
En conseqüència, va acordar, per unanimitat, declarar desert el Premi Iluro.
Reflexions del president del Jurat
Després de la lectura del veredicte, va prendre la paraula el president del Jurat, el Dr. Josep M. Fradera i Barceló.
Fradera va transmetre, en primer lloc, el desencís del Jurat pel fet que enguany el premi hagués quedat desert i només s’hi haguessin presentat dues obres, tot recordant la necessitat que els autors s’atenguin a les bases de la convocatòria. Va realitzar diverses reflexions a l’entorn de la brillant trajectòria del guardó, fent esment especial de Joaquim Llovet, recentment traspassat, i d’altres guanyadors que exemplifiquen el rigor, interès i impacte que ha tingut sempre el Premi Iluro. Va rememorar, també, la capacitat d’adaptació que el premi ha tingut sempre, des de la seva institució, el 1959, a l’evolució de la ciència històrica. I va desitjar que ara també fos així, malgrat els obstacles que, actualment, tant els sistemes d’avaluació acadèmica com les tendències historiogràfiques globalitzadores dominants imposen a la recerca de caràcter local, comarcal i regional, i malgrat les dificultats a les quals han de fer front, avui en dia, els estudiants i joves historiadors.
Finalment, va fer una crida per animar els investigadors i historiadors mataronins i maresmencs a continuar concorrent al Premi, assumint que és patrimoni col·lectiu local i comarcal i que, per tant, la seva vitalitat s’ha de prendre també com una responsabilitat col·lectiva.
L’acte es va clausurar amb les paraules de l’alcalde de Mataró, David Bote, que va destacar el Premi Iluro com a fons de consulta de la història de Mataró, recordant als historiadors passats i presents, i encoratjant als futurs a continuar amb aquesta tasca d’investigació per a la ciutat.
