El Jurat Qualificador
Al llarg de la història del certamen, el jurat qualificador ha estat presidit per intel·lectuals de la categoria de Ramon d’Abadal i de Vinyals, Agustí Duran i Sanpere, Antoni Comas i Pujol, Miquel Coll i Alentorn, Manuel Mundó i Marcet i, des del tombant de segle, Jordi Nadal Oller.
A la primera i successives convocatòries, ostentà el càrrec de president el doctor en dret, historiador i polític Ramon d’Abadal i de Vinyals, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vicepresident de la Asociación Española de Ciencias Históricas i membre de la Real Academia de la Historia. La labor de secretari del jurat fou encomanada a un mataroní de pro, Jaume Llavina i Cot, que exercí el càrrec fins al 1969.
També n’han format part, en qualitat de vocals, nombrosos acadèmics, catedràtics, professors, historiadors, escriptors, economistes, arqueòlegs… entre els quals sobresurten autèntics especialistes com Alexandre Satorras, Max Cahner, Josep Fontana, Manuel Mundó, Carlos Martínez Shaw, Àngel Fàbrega, Emili Giralt, Miquel Tarradell, Josep Guitart, Isabel Rodà, Josep Maria Salrach, Josep Termes, Joan Sanmartí, Antoni Pladevall, …
Al seu costat, les persones que han exercit com a secretaris i han aportat experiència i seriositat per encaminar i atendre puntualment els compromisos i responsabilitats del certamen. Cal recordar especialment, Josep Varela Llabrés.
El 1970, traspassat Ramon d’Abadal i de Vinyals, el succeí en la presidència del jurat l’eminent historiador, arxiver i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere que donà un renovat impuls al certamen. Aquell mateix any, en qualitat de vocal, s’incorporà al jurat Antoni Comas i Pujol que va ser el primer catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de Barcelona (1965).
El mestratge i l’ascendència mataronina d’Antoni Comas també seria determinant perquè el Premi Iluro adquirís molta més volada, sobretot a partir de 1973 quan fou nomenat president del Jurat, càrrec que va exercir amb molt d’entusiasme i dedicació fins a la seva mort prematura (1981).
El successor d’Antoni Comas fou Miquel Coll i Alentorn, polític, enginyer industrial i historiador, que ja formava part del jurat del Premi Iluro, molt abans que fos designat conseller adjunt a la Presidència de la Generalitat en el primer mandat de Jordi Pujol, i president del Parlament de Catalunya a la següent legislatura. Coll i Alentorn ocupà la presidència del Premi Iluro fins que el seu estat de salut li va permetre. Féu de molt bon grat aquesta comesa fins que es va retirar de la vida política, tant a nivell institucional com de partit.
El 1988 fou designat president del Jurat l’historiador i paleògraf Manuel Mundó i Marcet, que firma els seus treballs amb el nom d’Anscari M. Mundó, el que havia adoptat com a monjo de Montserrat. Quan inicià la seva tasca en el Premi Iluro dirigia la Biblioteca de Catalunya i exercí amb saviesa el càrrec de president del Jurat fins que fou substituït per l’historiador i economista Jordi Nadal i Oller.
Des de l’any 2000 fins al 2009, el Dr. Jordi Nadal, economista i historiador considerat autoritat en el procés d’industrialització a Espanya, el deixeble més directe de Jaume Vicens Vives, porta les regnes del certamen amb el seu bon fer i sòlids coneixements. Una tasca digna d’encomi que va desenvolupar durant 10 anys.
Coincidint amb la concessió de la Creu de Sant Jordi l’any 2009, comença la seva tasca al capdavant del jurat el Dr. Antoni Pladevall, llicenciat en ciències històriques i doctorat en història eclesiàstica en la Universitat Catòlica de Lovaina. Amb autoritat i rigor, intervé cada any com a portaveu, fent l’oportuna valoració dels treballs i donant les recomanacions i els consells més adients als autors.
Des de l’any 2015 i fins al 2019, el jurat va estar presidit pel mataroní Dr. Josep Maria Fradera i Barceló, Catedràtic d’Història Moderna i Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
L’any 2019 s’incorpora com a president i ponent d’història contemporània el Dr. Joaquim Nadal i Farreres. Actual director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), el Dr. Nadal ha exercit la docència a la Universitat de Liverpool (1970-1972), a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1983) i com a director del Col·legi Universitari de Girona entre 1978 i 1979, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB des de 1987, i de la Universitat de Girona des de 1992. Ha dedicat els seus treballs de recerca al segle XVIII català, a la història econòmica espanyola del segle XIX i a la història local, tot concentrant-se en aportacions diverses a la història de Girona.
Amb la incorporació del Dr. Nadal, el certamen manté el rigor que l’ha caracteritzat durant els seus més de seixanta anys d’història.
