Joan Giménez guanya el premi Iluro amb una monografia sobre la repressió franquista a Mataró | El Periódico de Catalunya

• El jurat destaca la «qualitat», «l’enorme treballo» i el valor històric i humà de la recerca més enllà del seu marc temporal

L’historiador Joan Giménez Blasco va tornar a proclamar-se ahir a la nit guanyador de la 60a edició del premi Iluro de monografia històrica, humanitats i ciències socials, que convoca anualment la Fundació Iluro de Mataró, amb un estudi sobre la repressió a la ciutat durant els anys 1939 i 1945, un tema molt poc estudiat pels investigadors locals.

L’historiador Josep Maria Fradera, president del jurat, va destacar “la qualitat” de l’estudi i “l’enorme treball realitzat” per l’autor i la importància de la temàtica tractada: “Aquest any donem el premi a uns episodis que no ens congratulen, però que ens fan reflexionar”.

I és que segons el president del jurat la monografia de Giménez va més enllà del marc temporal que esmenta en el seu títol “Mataró 1939-1945, la repressió – paisatge humà després d’una guerra”: “reconstruint la història de la repressió posterior, també reconstruïm i entenem la repressió anterior, que també va ser dramàtica en si mateixa”.

L’autor rebrà com a premi 4.500 euros i la publicació de l’obra. El jurat, en la seva resolució, va explicitar clarament la necessitat de publicar l’annex de l’obra, considerat d’un alt “valor cívic”, ja que Giménez hi agrupa diferents biografies de protagonistes de la repressió a Mataró, “històries trencades que ens demostren clarament el significat d’una guerra civil”, segons Fradera.

Un homenatge

Giménez, després de recollir el premi, va recordar que d’aquí a unes setmanes, el 27 de gener, es commemorarà l’entrada de les tropes nacionals a la ciutat, el final de la guerra, però també l’inici de la dictadura: “Aquí van entrar joves soldats italians que portaven flors de mimosa a les tanquetes. Va ser un moment de festivitat, però just després va començar una doble repressió, des de dalt i des de baix. En la història de Mataró no s’havia viscut mai abans tanta violència”.

L’autor va adjectivar la repressió amb “ferotge” i va assegurar que el seu dilema com a historiador ha sigut com documentar aquest episodi quan la documentació disponible només és la generada pels vencedors. Una dificultat que, segons el jurat, resol amb solvència: “Giménez distingeix clarament els tipus i modes de repressió”. I va acabar la seva intervenció amb una dedicatòria: “Aquest treball és un homenatge a totes les persones que van viure el drama humà que va ser la guerra”.

Notícia original a El Periódico de Catalunya