El mataroní Joan Giménez Blasco és el guanyador de la 63a convocatòria del Premi Iluro, alçant-se amb el seu quart guardó pel treball ‘El primer franquisme a Mataró 1939-1950’. L’Ateneu Centre Cultural va acollir l’acte del certamen que dona nom a la Fundació Iluro, recuperant la presencialitat i coronant amb el seu particular pòquer a l’historiador mataroní per la continuació del seu estudi de la repressió a la capital del Maresme ‘Mataró 1939-1945, La repressió – Paisatge humà després d’una guerra’ que ja li havia valgut el premi tres anys abans, el 2018. Giménez ja era el darrer guanyador del certamen, que els darrers anys ha estat prolífic en convocatòries desertes. S’endú 6.000 euros i la publicació del treball.
Amb quatre Iluros, Giménez Blasco puja al podi històric i s’apropa als cinc d’Antoni Martí Coll i als sis de Joaquim Llovet Verdura. En el decurs de l’acte del Premi Iluro també va presentar-se la publicació de l’accèssit de l’edició passada, que passa a integrar la col·lecció del certamen: ‘Dionís Baixeras 1862-1943, Un pintor entre el Maresme i els Pirineus’, d’Esther Alsina Galofré (Accèssit Premi Iluro 2020).
El treball guanyador
El treball, va explicar el guanyador en les seves paraules d’agraïment, és fills dels temps de pandèmia i confinament. El 2019 va morir el pare de Giménez, que es va decidir a estirar el fil dels temes que havia sentit a casa quan es parlava de l’època estudiada, de la fam a l’estraperlo, la policia, la Falange, la repressió. “Intentant dibuixar deu anys del que havia estat aquell primer franquisme a Mataró vaig trobar tot el que el meu pare m’explicava. La història d’uns guanyadors, de la seva repressió ferotge, de les seves depuracions, de la condemna al pacte de la fam a moltes persones depurades. He intentat fer un homenatge a una generació que va viure aquests temps i aquesta precarietat”, va dir Giménez que també va llençar un crit d’alerta en clau present: “ara que l’extrema dreta torna a aparèixer tinguem en compte que són els fills ideològics d’aquell franquisme i que això mai ho podem oblidar”.
El President del Jurat, Joaquim Nadal, s’estrenava presencialment en l’acte i va elogiar les virtuts dels sis treballs presentats (diferenciant-se simpàticament del seu tiet Jordi, va dir, que és recordat com un dels Presidents més exigents i implacables del jurat) detenint-se en el treball guanyador, que va posar d’exemple de “llibre d’història que parla de Mataró i no d’història local” en la línia del Premi Iluro de Joaquim Llovet que ell va llegir mig segle enrere per a fer la seva tesina. Nadal, a més, va assegurar que aquesta edició del Premi “resol el dubte existencial, si és que hi ha sigut” per la quantitat i la qualitat de treballs presentats, fet que assegura la continuïtat i vigència del certamen en uns darrers temps en què diferents convocatòries s’han fallat desertes.
